Els peixos no tanquen els ulls (L’Eclèctica)

Als deu anys, la teva edat s’escriu per primera vegada amb dues xifres. La inquietud i el desig de créixer són més forts que el cos que conté totes les formes futures d’un adult encongit en unes sabates petites. Un home torna amb els seus pensaments al seu poble natal, a la costa de Nàpols, cinquanta anys després d’haver marxat. Allà aprèn l’art de viure, prenent les mides del món que l’envolta i descobrint noves dimensions de l’existència. La pesca, els llibres i la platja omplen els seus dies fins que coneix una nena sense nom amb qui descobrirà el pes de paraules com amor i justícia. Amb Els peixos no tanquen els ulls, De Luca desplega la seva prosa poètica per relatar el descobriment de la perspectiva adulta, de noves passions i nous horitzons que omplen el pit amb una vitalitat que fa bategar el cor amb més força.