“No és la mort o el sofriment allò que hem de témer, sinó la por al sofriment o la mort”
Epictet (50 d. C. Hieràpolis – 120 d. C. Nicòpolis) aconseguí fer-se un lloc a les escoles de filosofia del seu temps fins que va obtenir la llibertat. Va ser expulsat de Roma per l'emperador Domicià, i marxà cap a l'exili. Un cop instal·at a Nicòpolis, fundà una escola que ben aviat gaudí de bona anomenada. Allà dugué una vida austera, dedicada a la meditació filosòfica i la docència, aconseguint una gran notorietat. No s'ha conservat cap obra escrita seva; tot el que del seu pensament coneixem ho devem als seus deixebles, sobretot a Flavi Arrià, però això no ha impedit que sigui considerat una de les figures més representatives de l'ètica estoica.
Epictet (50 d. C. Hieràpolis – 120 d. C. Nicòpolis) aconseguí fer-se un lloc a les escoles de filosofia del seu temps fins que va obtenir la llibertat. Va ser expulsat de Roma per l'emperador Domicià, i marxà cap a l'exili. Un cop instal·at a Nicòpolis, fundà una escola que ben aviat gaudí de bona anomenada. Allà dugué una vida austera, dedicada a la meditació filosòfica i la docència, aconseguint una gran notorietat. No s'ha conservat cap obra escrita seva; tot el que del seu pensament coneixem ho devem als seus deixebles, sobretot a Flavi Arrià, però això no ha impedit que sigui considerat una de les figures més representatives de l'ètica estoica.
