El llibre escrit pel president i completat ara per Carles Ribera
Pròleg d’Artur Mas
CATA… QUÈ? és l’expressió amb què, fins fa ben poc, els estrangers interrogaven els catalans que parlaven del seu país. «Catawhat?», «Cataquoi?». Volien dir «No sé de què em parles».
El qui avui és el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el 1994 ja va fer una investigació sense precedents: com havia tractat el fet català la premsa internacional, en el passat i fins als Jocs Olímpics de Barcelona. És curiós i significatiu descobrir el ressò i la interpretació que va tenir per als diaris d’arreu del món, i especialment d’Europa i els Estats Units, la realitat catalana.
Le Monde, Paris Match, Corriere della Sera, La Stampa, Der Spiegel, Frankfurter Allgemeine, The New York Times, The Washington Post, Tokyo Shimbun, Asahi… són alguns dels diversos diaris que l’autor va explorar quan la informàtica i la digitalitza ió no existien i, per tant, eren necessàries l’empenta i la convicció d’un jove que sabia que, per canviar la realitat, el primer que has de fer és conèixer-la.
La visió que el món té de nosaltres està canviant. Així ho demostra l’apartat que ha escrit el periodista Carles Ribera per a aquesta nova edició i que recull el que s’ha dit de Catalunya a tot el món des del 1994 fins a aquest mateix 2016. Ara som notícia internacional. Aquell «Cata… què?» s’ha convertit sovint en un «Ah! Els catalans de la independència!…».
Ja ho deia Carles Puigdemont al 1994: el que queda per fer és a les nostres mans.
Pròleg d’Artur Mas
CATA… QUÈ? és l’expressió amb què, fins fa ben poc, els estrangers interrogaven els catalans que parlaven del seu país. «Catawhat?», «Cataquoi?». Volien dir «No sé de què em parles».
El qui avui és el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el 1994 ja va fer una investigació sense precedents: com havia tractat el fet català la premsa internacional, en el passat i fins als Jocs Olímpics de Barcelona. És curiós i significatiu descobrir el ressò i la interpretació que va tenir per als diaris d’arreu del món, i especialment d’Europa i els Estats Units, la realitat catalana.
Le Monde, Paris Match, Corriere della Sera, La Stampa, Der Spiegel, Frankfurter Allgemeine, The New York Times, The Washington Post, Tokyo Shimbun, Asahi… són alguns dels diversos diaris que l’autor va explorar quan la informàtica i la digitalitza ió no existien i, per tant, eren necessàries l’empenta i la convicció d’un jove que sabia que, per canviar la realitat, el primer que has de fer és conèixer-la.
La visió que el món té de nosaltres està canviant. Així ho demostra l’apartat que ha escrit el periodista Carles Ribera per a aquesta nova edició i que recull el que s’ha dit de Catalunya a tot el món des del 1994 fins a aquest mateix 2016. Ara som notícia internacional. Aquell «Cata… què?» s’ha convertit sovint en un «Ah! Els catalans de la independència!…».
Ja ho deia Carles Puigdemont al 1994: el que queda per fer és a les nostres mans.
