Lideratge sectorial, creació de feina i milla d'or madrilenya
Mercadona ha assolit un protagonisme extraordinari els últims anys. Cada dia té més de gairebé tot el que es pot pensar respecte de les relacions d’intercanvi com a fonament de l’economia: més clients, més botigues, més empleats, més proveïdors i interproveïdors, més productivitat, més ingressos i més beneficis... per no allargar la llista.
És un model d’empresa, i ho és perquè des de fa anys ha tingut un model, de fet més d’un. En paraules del seu president executiu i propietari majoritari, “qui té un model, té un tresor”.
Cal destacar tres fets molt significatius que la fan ser digna de ser més coneguda:
1.- L’assoliment del lideratge espanyol en el sector de la distribució, sobrepassant empreses com El Corte Inglés i Carrefour, tot i vendre una gamma més reduïda de productes.
2.- Haver-se convertit en un nucli de generació de nous llocs de feina directes i amb contractes indefinits, als quals cal afegir els indirectes creats per les seves interproveïdores.
3.- Tot i el seu caràcter gairebé anecdòtic, haver implantat una tenda concebuda com a supermercat de barri de proximitat en plena milla d’or de Madrid, a un centre comercial ubicat al carrer Serrano.
Aquests fets els trobarà el lector al final del text, perquè abans hi trobarà un assortiment de narracions breus sobre diferents aspectes de l’empresa analitzada.
Mercadona és un model d'èxit, i va aparèixer en cinquè lloc en el rànquing de facturació d'empreses espanyoles –no de grups- de la revista Actualidad Económica en la seva edició de desembre de 2012.
És una empresa amb un model que durant anys s'ha auto-identificat amb les sigles SPB (Sempre Preus Baixos), encara que al meu entendre també es caracteritza amb aquestes altres sigles que jo he triat com a part del subtítol: SPSP (Sense Pressa, Sense Pausa).
,
Mercadona ha assolit un protagonisme extraordinari els últims anys. Cada dia té més de gairebé tot el que es pot pensar respecte de les relacions d’intercanvi com a fonament de l’economia: més clients, més botigues, més empleats, més proveïdors i interproveïdors, més productivitat, més ingressos i més beneficis... per no allargar la llista.
És un model d’empresa, i ho és perquè des de fa anys ha tingut un model, de fet més d’un. En paraules del seu president executiu i propietari majoritari, “qui té un model, té un tresor”.
Cal destacar tres fets molt significatius que la fan ser digna de ser més coneguda:
1.- L’assoliment del lideratge espanyol en el sector de la distribució, sobrepassant empreses com El Corte Inglés i Carrefour, tot i vendre una gamma més reduïda de productes.
2.- Haver-se convertit en un nucli de generació de nous llocs de feina directes i amb contractes indefinits, als quals cal afegir els indirectes creats per les seves interproveïdores.
3.- Tot i el seu caràcter gairebé anecdòtic, haver implantat una tenda concebuda com a supermercat de barri de proximitat en plena milla d’or de Madrid, a un centre comercial ubicat al carrer Serrano.
Aquests fets els trobarà el lector al final del text, perquè abans hi trobarà un assortiment de narracions breus sobre diferents aspectes de l’empresa analitzada.
Mercadona és un model d'èxit, i va aparèixer en cinquè lloc en el rànquing de facturació d'empreses espanyoles –no de grups- de la revista Actualidad Económica en la seva edició de desembre de 2012.
És una empresa amb un model que durant anys s'ha auto-identificat amb les sigles SPB (Sempre Preus Baixos), encara que al meu entendre també es caracteritza amb aquestes altres sigles que jo he triat com a part del subtítol: SPSP (Sense Pressa, Sense Pausa).
,
