Aquest és un llibre imprescindible per entendre què va passar a Barcelona entre el juliol de 1713, quan els catalans van decidir resistir davant de les tropes borbòniques, sense l’ajut dels aliats, i la fatídica data de l’11 de setembre de 1714. L’anàlisi dels esdeveniments tant polítics com militars és precís, moment a moment: l’inici del setge; els debats sobre si calia resistir o rendir-se; l’organització de la defensa; l’evolució del bloqueig al llarg de 1713; els moviments dels resistents a l’interior de Catalunya i la repressió sistemàtica dels borbònics; la nova organització política de la Barcelona sota el setge; l’ambient de penúria econòmica, de radicalització social i de fanatisme religiós; l’arribada del duc de Berwick i l’inici de l’assalt final; els darrers combats per repel·lir els borbònics; l’Onze de setembre i l’endemà de l’ocupació borbònica.
Cal remarcar, a més, que aquesta seqüència dels esdeveniments, precisa i completa, va acompanyada d’una contextualització històrica sobre l’evolució de la guerra a Catalunya i les converses diplomàtiques internacionals, amb el cas del catalans sempre present, en les quals els resistents havien dipositat les seves darreres esperances.
Eduard Puig Bordera (Bellpuig, 1982). Llicenciat en Història per la Universitat de Lleida, es va doctorar en Història per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi Intervenció reial i resistència institucional: el control polític de la Diputació del General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona (1654-1705). Forma part del Grup d’Estudi de les Institucions i de la Societat a la Catalunya Moderna (segles xvi-xix) de la Universitat Pompeu Fabra i del grup de transcripció dels Llibres de l’Ànima de la Diputació del General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona (Institut d’Estudis Catalans). Ha col·laborat en el volum Política, economia i guerra. Barcelona 1700 (2012), publicat per l’Ajuntament de Barcelona.
Cal remarcar, a més, que aquesta seqüència dels esdeveniments, precisa i completa, va acompanyada d’una contextualització històrica sobre l’evolució de la guerra a Catalunya i les converses diplomàtiques internacionals, amb el cas del catalans sempre present, en les quals els resistents havien dipositat les seves darreres esperances.
Eduard Puig Bordera (Bellpuig, 1982). Llicenciat en Història per la Universitat de Lleida, es va doctorar en Història per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi Intervenció reial i resistència institucional: el control polític de la Diputació del General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona (1654-1705). Forma part del Grup d’Estudi de les Institucions i de la Societat a la Catalunya Moderna (segles xvi-xix) de la Universitat Pompeu Fabra i del grup de transcripció dels Llibres de l’Ànima de la Diputació del General de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona (Institut d’Estudis Catalans). Ha col·laborat en el volum Política, economia i guerra. Barcelona 1700 (2012), publicat per l’Ajuntament de Barcelona.