Un conte dedicat als nens intel•ligents i als adults amb ànima de nen que gaudeixen de les històries impossibles i que estan disposats a fer un viatge surrealista i ple d’animalons que parlen i que ens demostren, una vegada més, que ells són millors que les persones. Aquí en teniu un tast;
“Temps era temps, quan cap de nosaltres, ni els nostres pares, ni els avis, ni els rebesavis, havien nascut…, els animals parlaven i explicaven les seves animalades als humans. Era un temps de nans, follets, bruixes, bruixots i gegants. Era un temps ple de misteris per resoldre i es podien trobar cada dos per tres persones encantades per totes bandes, esperant que algú els despertés del son dels infants. La Lluna era amiga de la Terra i l'acaronava cada nit amb els seus rajos blavosos, mentre aquesta, en gratitud, li cantava rumbes catalanes”.
“Temps era temps, quan cap de nosaltres, ni els nostres pares, ni els avis, ni els rebesavis, havien nascut…, els animals parlaven i explicaven les seves animalades als humans. Era un temps de nans, follets, bruixes, bruixots i gegants. Era un temps ple de misteris per resoldre i es podien trobar cada dos per tres persones encantades per totes bandes, esperant que algú els despertés del son dels infants. La Lluna era amiga de la Terra i l'acaronava cada nit amb els seus rajos blavosos, mentre aquesta, en gratitud, li cantava rumbes catalanes”.
