Cartes al meu fill: Un català de soca-rel, gairebé

"Sovint em diuen que no semblo marroquí, com si m'estiguessin dient un compliment, una floreta. "I perquè t'enfades?, noi, si jo volia alegrar-te el dia?", em va dir una vegada una senyora.Durant l'adolescència em molestava molt, mosltíssim, que, per una banda, no es deixés de gratar la nafra de la diferència estigmatitzant i, per l'altra, se m'intentés recompensar disfressant-me d'un europeu o, millor dit, d'un quasi europeu."Saïd El Kadaoui va nèixer al Marroc el 1975 i viu a Catalunya des dels set anys. Ara dirigeix al seu fill Elies unes cartes carregades de tendresa, ironia i humor, però sobre tot d'intel?ligència i esperit crític. Una visió nova i valenta de les migracions, la relació entre nosaltres i els altres, la identitat personal i el sentiment de pertinença a una cultura, o a més d'una."El que fa més por de la persona diferent no és la seva diferència, sinó que s'assembli a nosaltres. Reconèixer això voldria dir que avui ets tu el foraster, però demà ho podria ser jo."