Pedra de tartera és la història de la Conxa, una dona d ’un poble del Pirineu. Des de la soledat d’una porteria de Barcelona, amb el cel lluny i els estels espantats, recorda la seva vida: els dies lluminosos d ’amor i els foscos, de guerra i silenci.
«Ningú no em demanava als anys vuitanta del segle XX que escrivís aquesta primera novel·la i tampoc ningú no em demana avui, a trenta anys de la publicació, que la reescrigui. Però, en cada un dels moments, he sentit la necessitat de fer-ho. He intentat portar a terme una acció difícil, reescriure una novel·la que ha tingut una gran acceptació des del seu naixement, que ha tingut més de quinze traduccions a altres llengües i que tenia l’aire d’estar closa. Ho he fet a plena consciència, tan sols perquè estava convençuda que era possible millorar-la. He respectat l’escriptora que vaig ser, sense renunciar a l’experiència posterior, de quasi trenta anys. Potser aquest text reescrit significa tan sols mirar la llosa grisa després de polir la pols de dins les escletxes, o bé acceptar de veure-la coberta d’un liquen amic, amb una capa color rovell, que els anys li han deixat». Maria Barbal
Este sitio es seguro
Usted está en un sitio seguro, habilitado para SSL. Todas nuestras fuentes son constantemente verificadas.