Si un escriptor d’èxit decideix treure’s del damunt tota la impostura del món literari, la llista de coses que no ha de fer pot ser força llarga. Jasper Gwyn no vol fingir més i, per tallar la farsa de la personalitat literària, publica a la seva última columna a The Guardian que no escriurà més llibres. Però Mr. Gwyn és escriptor fins al moll de l’os i en conseqüència haurà de trobar la manera de poder escriure sense trencar la seva promesa. Buscarà el seu propi origen de la literatura i s’endinsarà en una obsessió singular, gairebé màgica, només possible gràcies a la lucidesa i la imaginació d’Alessandro Baricco.
Amb aquesta novel·la, el torinès demostra que fa temps que ha assolit l’alt grau de connexió amb la prosa i l’estil —sintètic, penetrant— al qual arriben els grans autors, i ens brinda una reflexió sobre l’escriptura, les vocacions i les opcions de vida. Una d’aquelles rares perfeccions construïdes amb misteri i poesia a parts iguals. «El que volia demanar-li era un tipus de llum molt peculiar —infantil, pensava dir-li— que durés un temps determinat. Volia bombetes que morissin després d’haver funcionat trenta-dos dies. —De cop o amb una mica d’agonia? —va preguntar el vell, com si conegués a fons el tema.»
Alessandro Baricco, (1958)
Nascut a Torí, Itàlia. El 1994 va fundar a la seva ciutat natal l’escola de tècniques d’escriptura Holden —en homenatge a J. D. Salinger—. És autor de les novel·les Terres de vidre (Premi Selezione Campiello i Premi Médicis), Oceà (Premi Selezione Campiello i Premi Palazzo al Bosco), Seda, Sense sang, City, Aquestahistoria i Emmaús (Premi Giovanni Boccaccio), el monòleg Novecento, el llibre d’assaig Next i l’adaptació Homer, Ilíada.
