La infantesa de Jesús (El Balancí)

Després de travessar oceans, un home i un noi arriben a una nova terra. Allí se’ls assigna un nom i una edat i mentre aprenen la llengua d’aquest nou país aixequen un campament en el desert. Aviat en Simó i en David s’afanyen a dirigir-se al centre de reubicació de la ciutat de Novilla, on els han d’informar del seu nou allotjament i on esperen trobar la mare del noi. Les autoritats els tracten amb educació i correcció, però no resolen cap dels seus problemes. Mentre solucionen les qüestions burocràtiques, l’home aconsegueix una feina com a estibador. Malgrat que és una feina dura, de seguida es guanya l’afecte dels seus companys, amb els quals durant les estones de descans manté diàlegs filosòfics sobre la dignitat del treball. Ara que ja té feina, però, ha d’aconseguir trobar la mare del noi, tot i que d’enfrontar-se a una dificultat afegida i és que sembla que tots els qui han arribat a aquesta nova terra poc a poc van oblidant els seus records.... Amb la seva novel·la el Premi Nobel de Literatura 2003, enmig de l’opacitat d’una realitat inquietant carregada de simbolisme, ens ofereix una magnífica una reflexió sobre la identitat, sobre l’amistat i sobre la força dels lligams familiars.