L’estiu de la pluja (El Balancí)

La Mariona Saravia, filla, germana i néta d'arquitectes de prestigi, té trenta-set anys, i viu i treballa a Nova York com a directora d'audiovisuals. La mort recent de l'àvia, a qui ella sempre ha admirat pel seu coratge, i el diagnòstic d'un càncer al seu pare la forcen a tornar a Barcelona. Les circumstàncies familiars, però, i les seves pròpies, han canviat molt des que va marxar. Aviat s'adona que ha mantingut un tracte massa distant i superficial amb els seus i que ha viscut desarrelada. No sap gairebé res d'ells ni, per extensió, d'ella mateixa. Amb el rerefons del desassossec d'una relació sentimental que trontolla, la Mariona aprofitarà uns dies d'estiu per mirar d'esbrinar d'on ve, qui és i què l'espera.«L'ambició de l'artista, en aquest cas del novel·lista, és abastar el món sencer: no n'hi ha prou d'explicar una petita història que no té punts de referència amb la totalitat, amb l'univers, sinó que l'ambició ha de ser de totalitat, d'agafar-ho tot.» Robert Saladrigas