Aquest és, doncs, un llibre que compleix amb tot el que un espera d’un dietari de viatges: paisatges físics i humans, menjars, costums, anècdotes, aventures, desventures, trobades i comiats. Però si el llegiu amb ganes d’entrar al fons, hi descobrireu el vertader sentit de l’aventura i acompanyareu l’autor en el seu viatge a l’interior d’ell mateix.
Hi descobrireu els seus dubtes i les seves pors; el desànim i la serenor. Una gran capacitat per l’observació minuciosa del món que l’envolta i per fer de les coses petites una guia infal·lible que l’ajuda a intuir com es decantaran les grans passions. I us emocionareu amb la naturalitat de les confessions d’en Xavier sobre els seu sentiments: la passió pels fills, l’instint protector, l’enyorament de la família; la necessitat de companyia; els dubtes sobre la Mariana i la Tura, que recorden tant les aventures amoroses del comissari Montalbano.
Deixeu-vos portar, doncs, per la cadència pausada però constant del pedaleig d’en Xavier Corominas a través de les carreteres i els camins de mig planeta i potser sentireu, com ell mateix, que després del viatge ja no sereu mai més els mateixos.
Però compte que com s’anuncia al final del llibre, el llarg viatge no ha afluixat el ferreny esperit combatiu del Mines més resistent —els desafortunats guardes de la presó franquista on fou confinat ús podrien informar al respecte— ben al contrari, com la papallona troba la seva energia vital en l’enriquidor xuclamel del seu vol de flor en flor, el nostre Odisseu sobre rodes l’ha trobat en el seu pelegrinatge pels camins de la condició humana en cada una de les estacions que han composat el seu carrilet universal. Ho adverteix el protagonista del «Quadern de Viatge» quan fa balanç: Torno més enèrgic amb el compromís. Ara aquest serà participar en els reptes que tenim a casa nostre...”
Hi descobrireu els seus dubtes i les seves pors; el desànim i la serenor. Una gran capacitat per l’observació minuciosa del món que l’envolta i per fer de les coses petites una guia infal·lible que l’ajuda a intuir com es decantaran les grans passions. I us emocionareu amb la naturalitat de les confessions d’en Xavier sobre els seu sentiments: la passió pels fills, l’instint protector, l’enyorament de la família; la necessitat de companyia; els dubtes sobre la Mariana i la Tura, que recorden tant les aventures amoroses del comissari Montalbano.
Deixeu-vos portar, doncs, per la cadència pausada però constant del pedaleig d’en Xavier Corominas a través de les carreteres i els camins de mig planeta i potser sentireu, com ell mateix, que després del viatge ja no sereu mai més els mateixos.
Però compte que com s’anuncia al final del llibre, el llarg viatge no ha afluixat el ferreny esperit combatiu del Mines més resistent —els desafortunats guardes de la presó franquista on fou confinat ús podrien informar al respecte— ben al contrari, com la papallona troba la seva energia vital en l’enriquidor xuclamel del seu vol de flor en flor, el nostre Odisseu sobre rodes l’ha trobat en el seu pelegrinatge pels camins de la condició humana en cada una de les estacions que han composat el seu carrilet universal. Ho adverteix el protagonista del «Quadern de Viatge» quan fa balanç: Torno més enèrgic amb el compromís. Ara aquest serà participar en els reptes que tenim a casa nostre...”
