Michel Foucault ha estat considerat un nihilista, un neoanarquista, un antiil.lustrat, un neoconservador i, al capdavall, un perillós irracionalista, des de les posicions canòniques del racionalisme i la modernitat. La tesi que es manté ací és justament la contrària. És cert que Foucault no sols ataca allò irracional de la societat moderna, sinó que ataca i desemmascara precisament la part que molts volen salvar: el component racional i humanitarista, i d'ací les impugnacions en nom de la racionalitat. La lectura que es proposa en aquestes pàgines -oblíqua, lateral, a partir del Foucault dispers- permet, en canvi, llegir la seua obra com una aportació molt personal al projecte modern i il.lustrat, atenta als mecanismes profunds, i sovint oblidats, de dominació. Crítica radical i defensa de la Il.lustració no són una dualitat oposada, sinó tot al contrari, una de complementària i necessària. En Foucault la crítica radical i consistent a la raó esdevé en realitat una versió sui generis de la teoria crítica, esdevé una forma radical de modernitat
Este sitio es seguro
Usted está en un sitio seguro, habilitado para SSL. Todas nuestras fuentes son constantemente verificadas.