Un dels signes dels nostres temps postmoderns és l’esportivització mundial. El fet esportiu en tota la seva complexitat i ambigüitat es presenta com un tret característic de la civilització actual. Tal vegada, l’esport sigui una de les millors metàfores de la vida humana, una forma de manifestar quelcom molt propi de la nostra condició. Prendre consciència de tot això ens obliga a preguntar-nos per les diverses maneres de relacionar-nos amb l’esport. I, sobretot, escatir-ne el seu potencial humanístic.
Fruit d’haver convertit l’esport en un problema teòric i vital i, doncs, en un assumpte susceptible de ser valorat moralment, Més enllà de l’espectacle mediàtic. Una reflexió sobre les potencialitats humanístiques de l'esport constitueix una reflexió crítica, però constructiva, de la realitat esportiva en general i catalana en particular. Amb aquest estudi, Guillem Turró i Conrad Vilanou ens conviden a una lectura completa —que va des de la descripció fenomenològica a la vindicació del potencial ètic i formatiu— de l’esport, un fenomen de caràcter transversal i polièdric que ens pot acompanyar en aquest camí d’aprenentatge que és la vida humana.
Fruit d’haver convertit l’esport en un problema teòric i vital i, doncs, en un assumpte susceptible de ser valorat moralment, Més enllà de l’espectacle mediàtic. Una reflexió sobre les potencialitats humanístiques de l'esport constitueix una reflexió crítica, però constructiva, de la realitat esportiva en general i catalana en particular. Amb aquest estudi, Guillem Turró i Conrad Vilanou ens conviden a una lectura completa —que va des de la descripció fenomenològica a la vindicació del potencial ètic i formatiu— de l’esport, un fenomen de caràcter transversal i polièdric que ens pot acompanyar en aquest camí d’aprenentatge que és la vida humana.