Història de la meva puresa (El Balancí)

En Piero és jove, té espatlles amples de campió, una dona bella i enamorada i un pare ric. Però res en ell té les traces de tanta fortuna burgesa, perquè fa poc que Piero Rosini s'ha convertit en un catòlic fervent fins a la intransigència, que, per pocs diners i major glòria de la fe, treballa a l'editorial Non Possumus. Heroi de la renúncia i l'abstinència sexual, res sembla poder-lo distreure del camí recte.Però només caldrà una imatge entrevista en un bar per fer miques totes les seves conviccions. Des d'aquell vespre en què Piero va veure ballar la seva cunyada Ada no s'ha pogut treure del cap la imatge del seu pit virginal. Inquiet, mentre les seves certeses trontollen i l'empresonen i el seu passat torna a fer-se present, en Piero decideix canviar d'aires i fugir a París, la ciutat de tots els vicis i totes les temptacions.Amb un estil precís i fulgurant, i una mirada irònica i alhora íntimament tràgica, Francesco Pacifico dóna veu a un protagonista magistralment imperfecte, inoblidable.