El peu o la vida: 37 (Literaria)

Jaume Marès (1967), fill de Manlleu, adoptat a Barcelona, sense passat literari, amb present incert i futur atrevit. En aquesta incursió en el món de la literatura, l’autor dóna mostra d’una voluntat provocadora, inconformista i reivindicativa que, en forma de en novel·la, ens revela la necessitat de deixar empremta. Perquè, amb aquest exercici narratiu, l'autor justifica un principi gairebé existencial: la necessitat, a vegades inconscient, de transformar voluntat en acció. * * * Una història un punt esbojarrada on es mostra com la vida d'una persona qualsevol pot esdevenir del tot canviant sense cap mena de motiu especial. Un ritme ràpid, gairebé vertiginós, serveix de marc i escenari per on desfilen situacions tan inversemblants com quotidianes i que donen a la narració un caràcter provocador, sovint irreverent, enigmàtic i, sobretot, entretingut. * * * Aquesta opció d’estil que se’n riu sense contemplacions —i a la catalana— dels arquetips de la novel·la negra i que aprofita l’avinentesa per deixar targeta de visita a la cosa nostra bancària, o a la il·lusa lluita contra el temps dels que ja passem (i molt) dels quaranta anys, o a la indústria del self-service (ja sigui gastronòmica o mobiliària)..., m’ha fet treure la pols al record de Tom Sharpe i el seu fabulós Wilt, i de la lasciva temperatura eròtica de Maria Jaén.