Què en pensava, el catalanisme dels anys vint i trenta, del nacionalisme jueu? Com es veien les modernes obres d'urbanització, agricultura i indústria que els jueus duien a terme a la Palestina preestatal? Què van dir-ne personalitats com Josep Carner, Pere Voltas o Rovira i Virgili? Per primera vegada, un estudi demostra que el catalanisme d'esquerres del període de la Segona República espanyola va seguir molt de prop l'evolució del sionisme i del món hebreu en general, en un moment en què començaven els conflictes entre àrabs i jueus a Palestina i a Europa s'intensificava l'antisemitisme que va precedir l'holocaust. La literatura de viatges, l'edició d'obres de referència i, sobretot, la informació que els principals rotatius catalanistes recollien regularment de la mà de corresponsals al Pròxim Orient permetien al lector català d'estar assabentat sobre tot allò relacionat amb el món jueu.
«Tel Aviv és el símbol i la clau de la prosperitat palestiniana; nova tota ella plena de moderníssimes exigències europees, i ensems redreç, no pas sense una punta d'infatuació i d'insolència jovenívola, de la raça àvida, nerviosa i infatigable que veu renéixer alhora les esperances de la Terra Promesa i, lluny d'ella, les pitjors basardes del ghetto medieval.» (Josep Carner al diari «La Publicitat», 1935)
«El resultat dels arguments en pro i en contra es decanta decididament, per a tot esperit imparcial i justicier, cap a la tesi jueva. I aquesta tesi no és avui la del domini absolut dels hebreus a Palestina, sinó la de llur convivència amb els àrabs.» (Antoni Rovira i Virgili al diari «La nau», 1929)
«Dissortat el poble que en una forma o altra no té el seu estat propi, car esdevé fatalment objecte de la història d'altri i no subjecte de la pròpia. Més dissortat encara el que ni la seva terra té, ni la seva pàtria. La seva mateixa riquesa estarà més al servei d'altres que al propi.» (Pere Voltas a «El sionisme o la qüestió nacional hebraica», 1928)
«L'exemple dels jueus. El catalanisme d'esquerres i la seva visió del poble jueu, del sionisme i del conflicte a Palestina (1928-1936)», de Joan Pérez Ventayol, posa de manifest la importància que va tenir la reflexió entorn del nacionalisme jueu en un moment en què Catalunya es trobava en ple procés de reconstrucció nacional, i a la vegada és una eina imprescindible per comprendre millor els orígens del conflicte actual entre palestins i israelians.
«Tel Aviv és el símbol i la clau de la prosperitat palestiniana; nova tota ella plena de moderníssimes exigències europees, i ensems redreç, no pas sense una punta d'infatuació i d'insolència jovenívola, de la raça àvida, nerviosa i infatigable que veu renéixer alhora les esperances de la Terra Promesa i, lluny d'ella, les pitjors basardes del ghetto medieval.» (Josep Carner al diari «La Publicitat», 1935)
«El resultat dels arguments en pro i en contra es decanta decididament, per a tot esperit imparcial i justicier, cap a la tesi jueva. I aquesta tesi no és avui la del domini absolut dels hebreus a Palestina, sinó la de llur convivència amb els àrabs.» (Antoni Rovira i Virgili al diari «La nau», 1929)
«Dissortat el poble que en una forma o altra no té el seu estat propi, car esdevé fatalment objecte de la història d'altri i no subjecte de la pròpia. Més dissortat encara el que ni la seva terra té, ni la seva pàtria. La seva mateixa riquesa estarà més al servei d'altres que al propi.» (Pere Voltas a «El sionisme o la qüestió nacional hebraica», 1928)
«L'exemple dels jueus. El catalanisme d'esquerres i la seva visió del poble jueu, del sionisme i del conflicte a Palestina (1928-1936)», de Joan Pérez Ventayol, posa de manifest la importància que va tenir la reflexió entorn del nacionalisme jueu en un moment en què Catalunya es trobava en ple procés de reconstrucció nacional, i a la vegada és una eina imprescindible per comprendre millor els orígens del conflicte actual entre palestins i israelians.
