Quan en Thomas es desperta a l’ascensor, l’única cosa que recorda és el seu nom. Està envoltat de nois desconeguts que, com ell, tampoc recorden res del seu passat.
“Encantat de coneixe’t, cagafil. Benvingut a la Clariana”.
Més enllà dels imponents murs de pedra que s’aixequen envoltant la Clariana, hi ha el Laberint, sense límits i sempre canviant. Cada matí, en obrir-se les portes, els corredors busquen una sortida. Mai ningú ha sobreviscut una nit a dins. Llavors arriba una noia. La primera. I el missatge
que porta és aterridor.
Este sitio es seguro
Usted está en un sitio seguro, habilitado para SSL. Todas nuestras fuentes son constantemente verificadas.
