LA GRAN CREACIÓ DE LLORENÇ VILLALONGA
Modulades amb tons que van de l’esperpent a l’elegia, les quatre novel·les que integren el cicle de Bearn i que reunim en aquest volum –relats i peces teatrals a banda– formen un fresc de ressons autobiogràfics que, no exempt d’una certa nostàlgia per un món que desapareix, plasma la decadència i el final de l’aristocràcia rural de Mallorca, a l’ensems que la transformació de l’illa. Són Mort de dama, Les temptacions, La novel·la de Palmira i Bearn o La sala de les nines, aquesta darrera, cim de l’obra de l’autor i una de les novel·les més traduïdes de la literatura catalana. «Bearn sabé somriure per espai de vint-i-dos anys: una eternitat. Avui que ja el mir d’enfora, és quan comprenc que era un paradís, perquè en aquest món no hi ha més paradisos que els perduts».
Llorenç Villalonga, (Palma, 1897-1980)
És un dels novel·listes més importants de la literatura catalana. Escriptor i psiquiatre, el 1924 començà a col·laborar en premsa. El 1931 publicà amb el pseudònim de Dhey Mort de Dama, que es va rebre amb escàndol i ja conté germinalment els trets principals comuns a les obres del cicle de Bearn. Justament, l’èxit i la popularitat li van arribar amb la publicació el 1961 de la versió definitiva de Bearn o la sala de les nines. Villalonga també és autor de les novel·les Desenllaç a Montlleó (1963), Les fures (1967) i Un estiu a Mallorca (1975), entre d’altres, i de diverses peces teatrals com ara Aquil·les o l’impossible (1964) i els Desbarats (1965).
