Els Plàtans de Barcelona va aparèixer en francès abans que en català. Les Editeurs Français Reunis, a Paris, la van publicar traduïda pel mateix autor l any 1966. Vet aquí que acaba de fer quaranta anys de la seva aparició. Una dada especial per una feliç reedició. Catapultada doncs, pels seus editors francesos, es va publicar també en romanès i alemany (posteriorment es traduiria també a altres llengües, inclosa el castellà) abans que el 1972 l editorial Laia es decidís a publicar- la en català. Per exigència de la censura d aquells anys en van ser retallades 40 pàgines. No seria fins a la tercera edició (1976), que es publicaria íntegrament.
Han passat quaranta anys, però la relectura de Els plàtans de Barcelona encara ens commou. Sota les copes d aquells arbres tan emblemàtics de la ciutat veiem la Barcelona dels anys quaranta, vençuda i humiliada; famèlica i desfeta, però, al mateix temps, amb unes ànsies terribles de llibertat.
Han passat quaranta anys, però la relectura de Els plàtans de Barcelona encara ens commou. Sota les copes d aquells arbres tan emblemàtics de la ciutat veiem la Barcelona dels anys quaranta, vençuda i humiliada; famèlica i desfeta, però, al mateix temps, amb unes ànsies terribles de llibertat.
