La primera novel·la de Roger de Gràcia és la sorpresa literària de l’any. Una narració deliciosa que conjuga amb desimboltura humor, amor i tendresa i una mica de bogeria, promiscuïtat i provocació sense complexos.
El Roger està immers en una crisi de parella. És un problema habitual, però ell i l’Amanda hi han trobat una solució única: viatjar a Cuba i donar-se plena llibertat per gaudir l’illa per separat, retrobar-se al cap de 60 dies i replantejar-se el què, el com, el quan i el perquè del sí o no de la seva relació.
A Cuba, al Roger l’esperen litres de rom, quadres pop del Che, vaixells pirata i talls de meló sota els eucaliptus, però també hi trobarà esglésies en ruïnes que són un infern del reggaeton, cicatrius que recorren cossos sencers, una certa nostàlgia i molts dubtes. 60 dies a Cuba seran suficients per prendre una decisió?
Un noi amb tres nòvies i una bicicleta, una illa del Carib on "no se rinde nadie, carajo" i una noia de cara bonica i ulls riallers. Voldràs més dies a Cuba, voldràs
que no s’acabi mai.
«A l’abril faré trenta-dos anys i no sé si aquest cop els celebraré amb l’Amanda o no. De moment, el que em queda d’octubre i novembre els gastaré passejant les esquerdes sentimentals per aquesta illa descomposta i preciosa fi ns que arribi l’últim mes de l’any i ens tornem a trobar per descobrir si tenim futur o ja som passat.»
El Roger està immers en una crisi de parella. És un problema habitual, però ell i l’Amanda hi han trobat una solució única: viatjar a Cuba i donar-se plena llibertat per gaudir l’illa per separat, retrobar-se al cap de 60 dies i replantejar-se el què, el com, el quan i el perquè del sí o no de la seva relació.
A Cuba, al Roger l’esperen litres de rom, quadres pop del Che, vaixells pirata i talls de meló sota els eucaliptus, però també hi trobarà esglésies en ruïnes que són un infern del reggaeton, cicatrius que recorren cossos sencers, una certa nostàlgia i molts dubtes. 60 dies a Cuba seran suficients per prendre una decisió?
Un noi amb tres nòvies i una bicicleta, una illa del Carib on "no se rinde nadie, carajo" i una noia de cara bonica i ulls riallers. Voldràs més dies a Cuba, voldràs
que no s’acabi mai.
«A l’abril faré trenta-dos anys i no sé si aquest cop els celebraré amb l’Amanda o no. De moment, el que em queda d’octubre i novembre els gastaré passejant les esquerdes sentimentals per aquesta illa descomposta i preciosa fi ns que arribi l’últim mes de l’any i ens tornem a trobar per descobrir si tenim futur o ja som passat.»
