Quan un ésser estimat mor, sentim que hem perdut una cosa preciosa, ens queda un enorme buit en el cor; i, sovint ens preguntem per què ens va ser arrabassat. Sempre hem considerat que els fills, nebots i néts sobreviuran als seus pares, i no estem preparats-per sobreviure-se a ells. Aquest és el cas del meu nebot que va morir el passat any de tot just vint anys d'edat.
Era un jove que gaudia una salut meravellosa, caritatiu, desbordant d'amor pel proïsme, d'una fe indestructible i sobretot un carisma que deixo petjades molt profundes en qui vam tenir el privilegi d'estar a prop d'Ell.
Era un jove que gaudia una salut meravellosa, caritatiu, desbordant d'amor pel proïsme, d'una fe indestructible i sobretot un carisma que deixo petjades molt profundes en qui vam tenir el privilegi d'estar a prop d'Ell.
