Un home viu a la ciutat aïllat del que l'envolta, no se n'adona i finalment es perd dins la seva ment. En la seva vida tot transcorre en pilot automàtic, dona, fills i feina. A un dia el segueix un altre sense aturador, sempre tots iguals, però les coses no són com semblen.
Imperceptiblement comença un any vertiginós on tot se li enruna. Ell mateix va esmicolant-se mentre creuen el seu camí persones de temps antics mig oblidades per la sèrie infinita d’esdeveniments quotidians que amunteguen el quasi no res dins la ment. Adonar-se del que li està passant és salvar-se però li cal beure el calze fins la darrera gota, qui sap si per ressorgir d’entre les cendres. Només sobreviurà si aconsegueix obrir els ulls i veure el que realment l’envolta i trobar forces per seguir endavant.
Arrossega la seva vida amb forces minvants i la por a la bogeria. Les barres dels bar, els cafès i el rellegir els diaris omplen de realitat espais que el connecten amb el món real. Els personatges que retroba li fan reviure els paisatges mig oblidats d’altres ciutats i mons que va viure i on van passar coses que avui necessita recordar per saber on es troba,. Saber que és real li permetrà saber que li cal fer.
La fi del mil·lenni porta incògnites per a tothom. Cauen les Torres Bessones i la crueltat es fa evident dins la monòtona grisor de la ciutat i la seva vida. El món fa un canvi de rumb i la gelor omple les seves venes. La malenconia el té hostatge i no sap com refer-se'n. Pas a pas tot enfila cap a un final on veurà nítidament el que ha estat la seva vida i el miratge de tot plegat. No hi ha excuses. No hi ha més cec que qui no vol veure. Serà capaç de no mentir-se? Salvarà el que més estima?
Imperceptiblement comença un any vertiginós on tot se li enruna. Ell mateix va esmicolant-se mentre creuen el seu camí persones de temps antics mig oblidades per la sèrie infinita d’esdeveniments quotidians que amunteguen el quasi no res dins la ment. Adonar-se del que li està passant és salvar-se però li cal beure el calze fins la darrera gota, qui sap si per ressorgir d’entre les cendres. Només sobreviurà si aconsegueix obrir els ulls i veure el que realment l’envolta i trobar forces per seguir endavant.
Arrossega la seva vida amb forces minvants i la por a la bogeria. Les barres dels bar, els cafès i el rellegir els diaris omplen de realitat espais que el connecten amb el món real. Els personatges que retroba li fan reviure els paisatges mig oblidats d’altres ciutats i mons que va viure i on van passar coses que avui necessita recordar per saber on es troba,. Saber que és real li permetrà saber que li cal fer.
La fi del mil·lenni porta incògnites per a tothom. Cauen les Torres Bessones i la crueltat es fa evident dins la monòtona grisor de la ciutat i la seva vida. El món fa un canvi de rumb i la gelor omple les seves venes. La malenconia el té hostatge i no sap com refer-se'n. Pas a pas tot enfila cap a un final on veurà nítidament el que ha estat la seva vida i el miratge de tot plegat. No hi ha excuses. No hi ha més cec que qui no vol veure. Serà capaç de no mentir-se? Salvarà el que més estima?
