Benissanet (Els treballs i els dies d’un poble de l’Ebre català)

El poble on va néixer, Benissanet, i la comarca de la qual forma part, la Ribera d’Ebre, una terra —aquest tram d’Ebre català— que va trobar en Bladé un magistral descriptor d’ambients, situacions, personatges i paisatges. Aquest Benissanet —que va obtenir el Premi de Cultura Catalana de París en els Jocs Florals de 1950— és plenament local, en el sentit que posa de manifest la història —i sobretot la intrahistòria— d’un poble, el seu, que ningú no hauria dit abans que en pogués tenir tanta. Aquesta obra, escrita al bell mig del seu exili, és producte indefectible de l’enyor de la terra natal «circumstancialment perduda» —com sempre afegia Bladé—, però no s’ha d’associar de cap manera a les sovint abstruses, retòriques i excessivament autocentrades monografies locals, sinó que és un cant narratiu, autobiogràfic i coral, que eleva a la categoria de mite —amb un lirisme irònic d’emoció continguda— el sentir col·lectiu d’una petita comunitat rural, personalitzada sovint en arquetips humans d’una increïble autenticitat teatral.