Considerada una de les 10 millors novel·les de l’any 2014 pel New York Times Review, Departament d’especulacions és una petita joia literària; una brillant, divertida i original història d’amor.
Al començament era fàcil poder imaginar el futur, eren joves i esbojarrats. Estaven segurs d’ells mateixos i de l’amor que sentien l’un per l’altre. Podien parlar de poetes, filòsofs i astronautes i conviure amb ratolins i xinxes. Podien imaginar monstres de l’art i riure’s dels pantalons de ioga. El departament d’especulacions només era un joc, un codi particular per dir-se les coses, però amb el temps va esdevenir molt més, una manera d’aprendre a estimar-se al llarg dels anys.
Pàgines que mesclen tendresa, excentricitat i una bona dosi de sentit de l’humor, i que es llegeixen com un inusual diari emocional d’una dona, com una radiografia lleugerament esbiaixada de la parella moderna.
«És d’Ohio, ell. Això vol dir que no es descuida mai de donar les gràcies al conductor de l’autobús i que no empeny mai per passar al davant a la recollida de maletes. I que tampoc no porta cap llista de totes les persones que el fan enrabiar un dia determinat. La gent és bona de mena. Això és el que pensa ell. Com és que es va casar amb mi, així?»
Al començament era fàcil poder imaginar el futur, eren joves i esbojarrats. Estaven segurs d’ells mateixos i de l’amor que sentien l’un per l’altre. Podien parlar de poetes, filòsofs i astronautes i conviure amb ratolins i xinxes. Podien imaginar monstres de l’art i riure’s dels pantalons de ioga. El departament d’especulacions només era un joc, un codi particular per dir-se les coses, però amb el temps va esdevenir molt més, una manera d’aprendre a estimar-se al llarg dels anys.
Pàgines que mesclen tendresa, excentricitat i una bona dosi de sentit de l’humor, i que es llegeixen com un inusual diari emocional d’una dona, com una radiografia lleugerament esbiaixada de la parella moderna.
«És d’Ohio, ell. Això vol dir que no es descuida mai de donar les gràcies al conductor de l’autobús i que no empeny mai per passar al davant a la recollida de maletes. I que tampoc no porta cap llista de totes les persones que el fan enrabiar un dia determinat. La gent és bona de mena. Això és el que pensa ell. Com és que es va casar amb mi, així?»
