Núria Feliu és l’orgull de Sants. Una dona que ha fet carrera en el món de l’espectacle, però que ha dedicat la vida al barri, el seu primer escenari sentimental. Les pàgines d’aquestes memòries recorren amb nostàlgia els seus carrers i les seves places, els replans i les botigues del mercat, i rememoren un escenari de llambordes irregulars, jocs de plaça enfarinada de terra, novel·les de fulletó, primers amors i tafaneries d’orella parada.
Els records primerencs d’una de les cantants més estimades del país evoquen els colors i les olors inconfusibles d’una època i d’un món, d’una infantesa i d’un barri.
«I, asseguda a la cadira petita, mirava des d’allí dalt com els grans ballaven, per entre els barrots del balcó. I quan en tenia prou de veure i sentir aquelles músiques meravelloses que venien d’arreu del món, me n’anava al llit, a somniar que un dia o altre jo també ballaria amb un xicot alt i guapo, i amb la música de fons de la plaça quedava adormida.»
Els records primerencs d’una de les cantants més estimades del país evoquen els colors i les olors inconfusibles d’una època i d’un món, d’una infantesa i d’un barri.
«I, asseguda a la cadira petita, mirava des d’allí dalt com els grans ballaven, per entre els barrots del balcó. I quan en tenia prou de veure i sentir aquelles músiques meravelloses que venien d’arreu del món, me n’anava al llit, a somniar que un dia o altre jo també ballaria amb un xicot alt i guapo, i amb la música de fons de la plaça quedava adormida.»
