Finalista del Premi Enric Valor de Novel·la 2001
A la València del segle XIV les lluites pel poder entre les faccions nobiliàries arrosseguen uns personatges que, sense saber-ho, en seran protagonistes i víctimes alhora : la relació impossible entre un jueu i una noble cristiana; un monjo obsessionat a expulsar els jueus; els Centelles i els Vilaragut, obsedits per obtenir avantatges econòmics i polítics; els frares dominics Bonifaci i Vicent Ferrer; els pares d’Ausiàs March; la reina Violant… Tot un conjunt de personatges que es veuran embolicats en un dels successos més sagnants ocorreguts mai a la ciutat: l’assalt a la jueria i el posterior incendi d’aquesta, que provocà el trencament definitiu d’una societat que, fins aleshores, s’havia caracteritzat per una convivència més o menys pacífica.
Amb Diumenge de Glòria, finalista del Premi Enric Valor de Novel·la 2001, Vicent Ortega ens submergeix en una època decisiva per a València i el seu futur. L’ex-pulsió dels jueus i, poc de temps després, dels musulmans, transformaren per sempre la idiosincràsia d’una ciutat i, de resultes, la de tot un regne.
A la València del segle XIV les lluites pel poder entre les faccions nobiliàries arrosseguen uns personatges que, sense saber-ho, en seran protagonistes i víctimes alhora : la relació impossible entre un jueu i una noble cristiana; un monjo obsessionat a expulsar els jueus; els Centelles i els Vilaragut, obsedits per obtenir avantatges econòmics i polítics; els frares dominics Bonifaci i Vicent Ferrer; els pares d’Ausiàs March; la reina Violant… Tot un conjunt de personatges que es veuran embolicats en un dels successos més sagnants ocorreguts mai a la ciutat: l’assalt a la jueria i el posterior incendi d’aquesta, que provocà el trencament definitiu d’una societat que, fins aleshores, s’havia caracteritzat per una convivència més o menys pacífica.
Amb Diumenge de Glòria, finalista del Premi Enric Valor de Novel·la 2001, Vicent Ortega ens submergeix en una època decisiva per a València i el seu futur. L’ex-pulsió dels jueus i, poc de temps després, dels musulmans, transformaren per sempre la idiosincràsia d’una ciutat i, de resultes, la de tot un regne.
