Pròleg de l’autor.
Quan sobre les petjades a la sorra els meus peus senten fred. Quan em mires i el meu cos és tot calor. Quan estem sols i el nostre batec s’atura. Quan, junts, fas que em senti atrapat encadenat a tu. Quan el teu somriure de quinze anys t’il•lumina el rostre, i fa que no pugui veure cap altra llum que no sigui la de les teves faccions. Quan és el meu torn per acariciar-te i dir-te paraules tendres a cau d’orella. Quan ens mirem i els nostres ulls es creuen en un preciós joc de miralls. Quan no m’importen les veritats del món, tan sols tu. Quan, potser sí que m’ho imagino, però és quan sóc més feliç.
Llavors és quan començo a pensar en la sort que tinc. Quan aquests dotze pensaments suren en la meva consciència.
Llavors puc absorbir aquests pensaments, i tan sols cal que els escrigui per aconseguir dotze pensaments a paper.
Quan sobre les petjades a la sorra els meus peus senten fred. Quan em mires i el meu cos és tot calor. Quan estem sols i el nostre batec s’atura. Quan, junts, fas que em senti atrapat encadenat a tu. Quan el teu somriure de quinze anys t’il•lumina el rostre, i fa que no pugui veure cap altra llum que no sigui la de les teves faccions. Quan és el meu torn per acariciar-te i dir-te paraules tendres a cau d’orella. Quan ens mirem i els nostres ulls es creuen en un preciós joc de miralls. Quan no m’importen les veritats del món, tan sols tu. Quan, potser sí que m’ho imagino, però és quan sóc més feliç.
Llavors és quan començo a pensar en la sort que tinc. Quan aquests dotze pensaments suren en la meva consciència.
Llavors puc absorbir aquests pensaments, i tan sols cal que els escrigui per aconseguir dotze pensaments a paper.
