El mes de desembre de 2004 veia la llum un llibre de relats que portava per títol Setze petges. Els autors –setze, com el seu nom indica– havíem estat alumnes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i volíem mostrar, d’una banda, tot el que havíem après en els cursos d’escriptura i, de l’altra, setze maneres personals i diverses d’acostar-nos al relat.
Animats per la il·lusió de veure el nostre recull en lletra impresa, de seguida vam començar a pensar-ne un altre. Tanmateix, el temps va anar passant, i per diverses circumstàncies aquell segon projecte, sense apagar-se del tot, va anar perdent empenta i agafant una certa son, fins que l’octubre de 2010 un fet inesperat ens va colpir: una de les Petges, Rosa Muxí, ens havia deixat de manera sobtada. Aquest trist esdeveniment ens va fer retrobar, i vam creure que el millor homenatge que li podíem oferir era treure del calaix aquell projecte que havíem encetat amb ella, posar fil a l’agulla, i publicar els seus contes juntament amb els nostres. Estem convençuts que això li hauria agradat d’allò més.
Aquesta vegada el recull tindrà l’estructura peculiar d’un diari, d’aquí li ve el títol: Edició especial. El grup ha volgut continuar amb el «setze» inicial, tot i que en aquest cas concret només hi participem onze membres. Per què? Tal vegada perquè, malgrat que els anys passen i la trajectòria de les vides dels Petges ha anat per camins divergents, als que encara hi som ens ha semblat que l’esperit i motiu que ens va empènyer a triar un nom tan rodó no es podia perdre. I qui sap si en un futur projecte no tornarem a ser setze! Pel que fa al format d’un diari, pensem que la premsa escrita, per bé o per mal, és una font inesgotable d’inspiració, i que en les diverses seccions podem trobar retratada una part de la vida dels nostres dies que molt sovint ultrapassa la imaginació més desbordada de la ficció literària.
Si el bon mariner es demostra amb mala mar i veles trencades, els Petges han arribat a port, és a dir a les vostres mans, amb no pocs daltabaixos. Sigui com sigui, hi som, amb voluntat de dir que, més enllà de les dificultats, la passió per l’escriptura segueix tan viva ara com quan vàrem iniciar les nostres primeres temptatives amb el llapis, llegint els autors consagrats i de la mà de bons mestres. Precisament, aquells que van apadrinar-nos en el nostre bateig editorial, la Maria Barbal i l’Isidre Grau, han volgut generosament ajudar-nos a empènyer el nostre segon vaixell per fer-lo a la mar. A tots dos volem agrair-los el mestratge i l’amistat al llarg dels anys. Com deia l’Isidre en el pròleg del nostre recull anterior, «els contistes són raça a banda dins l’espècie humana dels literats». Doncs bé, els Petges volem formar part d’aquesta raça, no sabem si millor o pitjor, perquè seguim tenint ben arrelada la passió per l’escriptura i seguim desitjant compartir històries amb tots vosaltres, històries que aquest cop us fem arribar acompanyades de les il·lustracions d’una bona amiga que ha col·laborat desinteressadament: Sara Cendan i Masip.
Tant de bo deixin alguna petja, com la Rosa l’ha deixada en nosaltres.
Els Setze Petges són: Rosa Muxí i Muxí, Antoni Cardona i Torras, Jordi Bordas i Coca, Anna Masip i Argilaga, Montserrat Escartín i Gual, Mariàngels Calaf i Masachs, Mercè Bagaria i Mellado, Ferran d’Armengol i Galceran, Hilari García Rodríguez, Josep Maria Ricart i Puigneró i Oriol Solé i Granier
Animats per la il·lusió de veure el nostre recull en lletra impresa, de seguida vam començar a pensar-ne un altre. Tanmateix, el temps va anar passant, i per diverses circumstàncies aquell segon projecte, sense apagar-se del tot, va anar perdent empenta i agafant una certa son, fins que l’octubre de 2010 un fet inesperat ens va colpir: una de les Petges, Rosa Muxí, ens havia deixat de manera sobtada. Aquest trist esdeveniment ens va fer retrobar, i vam creure que el millor homenatge que li podíem oferir era treure del calaix aquell projecte que havíem encetat amb ella, posar fil a l’agulla, i publicar els seus contes juntament amb els nostres. Estem convençuts que això li hauria agradat d’allò més.
Aquesta vegada el recull tindrà l’estructura peculiar d’un diari, d’aquí li ve el títol: Edició especial. El grup ha volgut continuar amb el «setze» inicial, tot i que en aquest cas concret només hi participem onze membres. Per què? Tal vegada perquè, malgrat que els anys passen i la trajectòria de les vides dels Petges ha anat per camins divergents, als que encara hi som ens ha semblat que l’esperit i motiu que ens va empènyer a triar un nom tan rodó no es podia perdre. I qui sap si en un futur projecte no tornarem a ser setze! Pel que fa al format d’un diari, pensem que la premsa escrita, per bé o per mal, és una font inesgotable d’inspiració, i que en les diverses seccions podem trobar retratada una part de la vida dels nostres dies que molt sovint ultrapassa la imaginació més desbordada de la ficció literària.
Si el bon mariner es demostra amb mala mar i veles trencades, els Petges han arribat a port, és a dir a les vostres mans, amb no pocs daltabaixos. Sigui com sigui, hi som, amb voluntat de dir que, més enllà de les dificultats, la passió per l’escriptura segueix tan viva ara com quan vàrem iniciar les nostres primeres temptatives amb el llapis, llegint els autors consagrats i de la mà de bons mestres. Precisament, aquells que van apadrinar-nos en el nostre bateig editorial, la Maria Barbal i l’Isidre Grau, han volgut generosament ajudar-nos a empènyer el nostre segon vaixell per fer-lo a la mar. A tots dos volem agrair-los el mestratge i l’amistat al llarg dels anys. Com deia l’Isidre en el pròleg del nostre recull anterior, «els contistes són raça a banda dins l’espècie humana dels literats». Doncs bé, els Petges volem formar part d’aquesta raça, no sabem si millor o pitjor, perquè seguim tenint ben arrelada la passió per l’escriptura i seguim desitjant compartir històries amb tots vosaltres, històries que aquest cop us fem arribar acompanyades de les il·lustracions d’una bona amiga que ha col·laborat desinteressadament: Sara Cendan i Masip.
Tant de bo deixin alguna petja, com la Rosa l’ha deixada en nosaltres.
Els Setze Petges són: Rosa Muxí i Muxí, Antoni Cardona i Torras, Jordi Bordas i Coca, Anna Masip i Argilaga, Montserrat Escartín i Gual, Mariàngels Calaf i Masachs, Mercè Bagaria i Mellado, Ferran d’Armengol i Galceran, Hilari García Rodríguez, Josep Maria Ricart i Puigneró i Oriol Solé i Granier
