El cos humà (El Balancí)

"Molt més que la confirmació d'un talent". La StampaPaolo Giordano delinea amb precisió els contorns de les «noves guerres», i alhora ens desvela l'existència d'altres guerres tan o més esquives encara: els confl ictes familiars, els sentimentals, i la lluita invisible, dura i constant, contra nosaltres mateixos.El sergent Antonio René comanda un escamot de nois molt joves. L'últim a arribar, en Ietri, tan sols té vint anys i se sent totalment inexpert. Per a gairebé tots ells, la missió a l'Afganistan és la primera gran prova de la seva vida. La seva destinació, una base d'operacions al mig del desert, és un dels llocs més perillosos de tota l'àrea en conflicte. Esgotats per la calor, el brogit i la por, de dia els soldats reconstrueixen la vida que coneixen, visiten el metge i procuren distreure's. De nit, però, els records irrompen i els nois, enmig d'un silenci absolut, senten les pulsacions dels seus propis cors, els sorolls dels òrgans: l'activitat incessant del cos humà... Fins que arriba el dia en què s'han d'endinsar en territori enemic i de sobte es veuen forçats a passar comptes amb tot allò que han deixat en suspens. Quan tornin a casa, ja hauran sobrepassat irreversiblement la línia que separa la joventut de l'edat adulta. En aquesta novel·la coral, Paolo Giordano delinea amb precisió els contorns de les «noves guerres», i alhora ens desvela l'existència d'altres guerres tan o més esquives encara: els confl ictes familiars, els sentimentals, i la lluita invisible, dura i constant, contra nosaltres mateixos.