El príncep d’Homburg —un capitost de l’exèrcit de Brandenburg ple d’ardor i de somnis de glòria— arrisca la vida encapçalant una càrrega de cavalleria contra l’enemic invasor. L’acció resulta victoriosa, però és contrària a les ordres rebudes. Condemnat a mort per desobediència, el coratjós soldat s’arronsa davant la perspectiva de l’escamot d’afusellament; demana mercè ignominiosament, renuncia a la seua amant a canvi de salvar la vida; però finalment l’orgull li fa traure el millor de si, i s’estima més morir que sobreviure amb una mentida.
El príncep d’Homburg, la darrera obra de teatre de Heinrich von Kleist, conté algunes de les escenes més dramàtiques i commovedores mai escrites sobre un home que vacil·la entre la glòria i la vergonya, l’orgull i la por, l’amor i la mort. És el Hamlet del teatre alemany.
El príncep d’Homburg, la darrera obra de teatre de Heinrich von Kleist, conté algunes de les escenes més dramàtiques i commovedores mai escrites sobre un home que vacil·la entre la glòria i la vergonya, l’orgull i la por, l’amor i la mort. És el Hamlet del teatre alemany.
