Així com la física intenta reunificar les quatre forces elementals en una de sola i al final acaben sortint una munió de partícules elementals aparentment inexplicables, rares i intangibles, aquest recull d’històries intenta, a través d’una sèrie de fets anecdòtics elementals, aparentment inexplicables, rars i intangibles, reunificar i explicar l’existència d’un ésser humà.
La visió que els nens, els adolescents i els adults tenen de la vida sovint es menysté per inexacta, però la inexactitud és solament una opinió i potser també en ella mateixa rau l’exactitud.
El llibre recull en clau de perplexitat i humor anècdotes personals i històries properes a l’autor que transcorren al Ripoll dels anys seixanta i setanta i a la Barcelona dels vuitanta, èpoques en què l’autor es forma i passa per la infantesa, l’adolescència i entra al món adult. Són moments de profunds canvis a Catalunya i a Espanya en què sempre s’han mitificat en excés els fets massa coneguts i s’han menystingut els més quotidians. L’autor reivindica aquests darrers.
Les situacions descrites en aquest llibre, com la vida, tenen múltiples facetes, totes elles exactes i totes elles inexactes. La perplexitat de l’autor davant de tot és una constant i l’explicació de la realitat més enllà dels fets evidents és la lluita de l’autor que busca en la recreació de cada fet, la instantània de cada detall, la fixació del moment per provar d’entendre-ho tot és el motor de combustió interna de la narració.
El temps es transforma en espai i aquest en temps una altra vegada. La memòria recorre tant l’un com l’altre, la paraula prova aquesta recreació d’instantànies. La conclusió final és elegant i simple com les teories de la física: el temps, que tot ho emmerda.
La visió que els nens, els adolescents i els adults tenen de la vida sovint es menysté per inexacta, però la inexactitud és solament una opinió i potser també en ella mateixa rau l’exactitud.
El llibre recull en clau de perplexitat i humor anècdotes personals i històries properes a l’autor que transcorren al Ripoll dels anys seixanta i setanta i a la Barcelona dels vuitanta, èpoques en què l’autor es forma i passa per la infantesa, l’adolescència i entra al món adult. Són moments de profunds canvis a Catalunya i a Espanya en què sempre s’han mitificat en excés els fets massa coneguts i s’han menystingut els més quotidians. L’autor reivindica aquests darrers.
Les situacions descrites en aquest llibre, com la vida, tenen múltiples facetes, totes elles exactes i totes elles inexactes. La perplexitat de l’autor davant de tot és una constant i l’explicació de la realitat més enllà dels fets evidents és la lluita de l’autor que busca en la recreació de cada fet, la instantània de cada detall, la fixació del moment per provar d’entendre-ho tot és el motor de combustió interna de la narració.
El temps es transforma en espai i aquest en temps una altra vegada. La memòria recorre tant l’un com l’altre, la paraula prova aquesta recreació d’instantànies. La conclusió final és elegant i simple com les teories de la física: el temps, que tot ho emmerda.
