Vostès ja saben fins on arriba el poder d'una dona?
No?
Doncs, val més que es llegeixin aquesta obra.
«Els ulls d’Anníbal» obra va obtenir el «Premi Carlemany 2002» i la crítica va dir:
«Els ulls d'Anníbal és una magnífica mostra d'aquest difícil art de l'equilibri entre la divulgació i la ficció que és la novel·la històrica. Una història literària i d'amor... i un relat històric en què s'uneixen la guerra i la política. Tan atractiva com Jaume I el Conquistador, tan suggestiva com El Mestre de Kheops i que, com en L'Anell d'Àtila, Albert Salvadó busca dilucidar quin és el destí de l’ésser humà... el relat flueix en un text entretingut i ben narrat. Supera l'examen amb matrícula.» Ramon Ventura. EL PERIÒDIC.
A la Roma dels primers temps la dona no tenia cap dret: era considerada una propietat i el matrimoni només era un contracte per tenir fills. Tot i així, en privat, la dona esdevingué el suport de l'home i el centre d'un poder silenciós i secret que va influir en les grans decisions.
Aquesta és la història d'Ariadna, una dona d'ulls foscos i misteriosos com la nit, i de Sinesi, el filòsof que era capaç de llegir als ulls dels altres i despullar les ànimes i que va descobrir que Ariadna guardava al seu interior tot un univers, ocult darrere del misteri de la seva mirada.
Una història en què l'amor amb majúscules s'uneix a les quatre derrotes consecutives, també amb majúscules, de Roma a les mans del gran Anníbal. I tot per causa d'uns ulls.
També és la història de Publi Cornelio Escipió, que esdevindria el més gran dels generals romans, que va aprendre que els ulls són la porta que ens permet contemplar l'ànima i atrapar els sentiments de qualsevol.
El nom d'Anníbal ha passat a la història de la mà dels elefants, però un cop llegida aquesta obra, és possible que substituïm els paquiderms per alguna cosa molt més petita i infinitament més poderosa.
No?
Doncs, val més que es llegeixin aquesta obra.
«Els ulls d’Anníbal» obra va obtenir el «Premi Carlemany 2002» i la crítica va dir:
«Els ulls d'Anníbal és una magnífica mostra d'aquest difícil art de l'equilibri entre la divulgació i la ficció que és la novel·la històrica. Una història literària i d'amor... i un relat històric en què s'uneixen la guerra i la política. Tan atractiva com Jaume I el Conquistador, tan suggestiva com El Mestre de Kheops i que, com en L'Anell d'Àtila, Albert Salvadó busca dilucidar quin és el destí de l’ésser humà... el relat flueix en un text entretingut i ben narrat. Supera l'examen amb matrícula.» Ramon Ventura. EL PERIÒDIC.
A la Roma dels primers temps la dona no tenia cap dret: era considerada una propietat i el matrimoni només era un contracte per tenir fills. Tot i així, en privat, la dona esdevingué el suport de l'home i el centre d'un poder silenciós i secret que va influir en les grans decisions.
Aquesta és la història d'Ariadna, una dona d'ulls foscos i misteriosos com la nit, i de Sinesi, el filòsof que era capaç de llegir als ulls dels altres i despullar les ànimes i que va descobrir que Ariadna guardava al seu interior tot un univers, ocult darrere del misteri de la seva mirada.
Una història en què l'amor amb majúscules s'uneix a les quatre derrotes consecutives, també amb majúscules, de Roma a les mans del gran Anníbal. I tot per causa d'uns ulls.
També és la història de Publi Cornelio Escipió, que esdevindria el més gran dels generals romans, que va aprendre que els ulls són la porta que ens permet contemplar l'ànima i atrapar els sentiments de qualsevol.
El nom d'Anníbal ha passat a la història de la mà dels elefants, però un cop llegida aquesta obra, és possible que substituïm els paquiderms per alguna cosa molt més petita i infinitament més poderosa.
