En Miquel, Nada Bueno, és un poeta del carrer que sobreviu en una ciutat perifèrica i desencaixada rimant versos que canta a ritme de rap amb el seu amic Òscar. Tots dos volen actuar, gravar discos i sortir del fracàs a què la família, la falta de diners, els companys i els estudis inacabats —el destí, en una paraula— els arrosseguen. Però les coses no són fàcils, ho diuen les seves cançons: «Això és un forat, / un cau». «Diuen que hi ha temps per tot / però jo sé que he de viure de pressa». Els Nada Bueno no volen sentir a parlar del futur, el volen ara.
Este sitio es seguro
Usted está en un sitio seguro, habilitado para SSL. Todas nuestras fuentes son constantemente verificadas.
