Jaume Salvador i Pedrol fou un il·lustre botànic barcelonès de rellevància internacional de l’època de la il·lustració, membre d’una coneguda nissaga de naturalistes que varen impulsar la botànica com a ciència pura i aplicada.
Va fundar un jardí botànic a Sant Joan Despí, que va ser anomenat Jardí botànic de la cort reial i que Miguel Colmeiro al segle XIX, va considerar que era: “si no el primer, si el més ric i el més propi del seu objecte que fins aquell
moment mai no s’havia conegut a Espanya”.
En aquest llibre s’esbrina la transcendència cultural de Jaume Salvador i Pedrol, donant una mirada a l’ambient i a les circumstàncies de l’època en què va viure (1649-1740).
Va fundar un jardí botànic a Sant Joan Despí, que va ser anomenat Jardí botànic de la cort reial i que Miguel Colmeiro al segle XIX, va considerar que era: “si no el primer, si el més ric i el més propi del seu objecte que fins aquell
moment mai no s’havia conegut a Espanya”.
En aquest llibre s’esbrina la transcendència cultural de Jaume Salvador i Pedrol, donant una mirada a l’ambient i a les circumstàncies de l’època en què va viure (1649-1740).
