Una història apassionant sobre l’amor, la família, l’amistat, la lleialtat i la traïció, ambientada en un període poc explorat de la història del Mediterrani. Una narració colpidora.
L’any 1972 Famagusta és un veritable paradís terrenal. Una part de la costa de Xipre on les onades, la brisa suau i el sol càlid acaronen les pells de les elits europees. És també el lloc on l’Aphroditi i en Savva acaben d’inaugurar el Sunrise, el complex turístic més gran i luxós de l’illa, que dirigeixen amb l’ajuda d’en Markos, l’atractiu bàrman de l’hotel. Però, quan l’any 1974 un cop d’estat desencadena l’enfrontament entre grecs i turcs, la tragèdia és inevitable: els soldats s’obren pas amb violència i el drama s’estén per tota la regió. La por i la devastació arribaran fins a la façana del Sunrise i faran trontollar tot allò que semblava que havia de durar per sempre... Serà l’hotel, refugi suficient per salvaguardar l’amor nascut abans de la guerra?
«Per a l’Aphroditi, fins i tot en aquells moments, només hi havia un motiu de preocupació. No li importava quan arribarien soldats grecs, americans o britànics, sinó saber si veuria mai més l’home a qui estimava, i quan passaria allò. La resta no significava res per a ella.»
L’any 1972 Famagusta és un veritable paradís terrenal. Una part de la costa de Xipre on les onades, la brisa suau i el sol càlid acaronen les pells de les elits europees. És també el lloc on l’Aphroditi i en Savva acaben d’inaugurar el Sunrise, el complex turístic més gran i luxós de l’illa, que dirigeixen amb l’ajuda d’en Markos, l’atractiu bàrman de l’hotel. Però, quan l’any 1974 un cop d’estat desencadena l’enfrontament entre grecs i turcs, la tragèdia és inevitable: els soldats s’obren pas amb violència i el drama s’estén per tota la regió. La por i la devastació arribaran fins a la façana del Sunrise i faran trontollar tot allò que semblava que havia de durar per sempre... Serà l’hotel, refugi suficient per salvaguardar l’amor nascut abans de la guerra?
«Per a l’Aphroditi, fins i tot en aquells moments, només hi havia un motiu de preocupació. No li importava quan arribarien soldats grecs, americans o britànics, sinó saber si veuria mai més l’home a qui estimava, i quan passaria allò. La resta no significava res per a ella.»