Si et va agradar Perduda i t’has enganxat a La noia del tren, La noia que ho tenia tot serà la teva nova lectura preferida. Suspens, perversió i sorpresa en una novel·la addictiva i emocionant que et deixarà sense ungles.
L’Ani FaNelli té una feina d’editora en una glamurosa revista femenina de Nova York, un armari ple de peces de roba cara i un promès amb sang blava i un compte corrent formidable. Per fi està a punt d’assolir l’ideal de vida que havia projectat quan era adolescent. Però l’Ani amaga secrets... Secrets del seu pas pel prestigiós institut Bradley, que la van obligar a reinventar-se i que ara amenacen d’aparèixer i acabar amb la vida idíl·lica que ha forjat. És possible que la seva vida perfecta no sigui res més que una perfecta mentida?
Una novel·la plena d’humor negre, ironia i sarcasme que estaborneix el lector gràcies a la contundència dels seus cops amagats, els seus personatges odiosament entranyables i una protagonista que et farà dubtar a cada pàgina: te la creus?
«Va acabar d’examinar-me i em va dir que m’esperés. Feia estona que tenia una pregunta que em cremava a la gola, i, quan vaig veure que agafava el pom de la porta, la vaig deixar anar.
—És una violació si no recordes què va passar?»
L’Ani FaNelli té una feina d’editora en una glamurosa revista femenina de Nova York, un armari ple de peces de roba cara i un promès amb sang blava i un compte corrent formidable. Per fi està a punt d’assolir l’ideal de vida que havia projectat quan era adolescent. Però l’Ani amaga secrets... Secrets del seu pas pel prestigiós institut Bradley, que la van obligar a reinventar-se i que ara amenacen d’aparèixer i acabar amb la vida idíl·lica que ha forjat. És possible que la seva vida perfecta no sigui res més que una perfecta mentida?
Una novel·la plena d’humor negre, ironia i sarcasme que estaborneix el lector gràcies a la contundència dels seus cops amagats, els seus personatges odiosament entranyables i una protagonista que et farà dubtar a cada pàgina: te la creus?
«Va acabar d’examinar-me i em va dir que m’esperés. Feia estona que tenia una pregunta que em cremava a la gola, i, quan vaig veure que agafava el pom de la porta, la vaig deixar anar.
—És una violació si no recordes què va passar?»
