La papallona

La Papallona és la primera novel·la de Narcís Oller. Se situa enmig del barris populars de la Barcelona vella. En el primer capítol, ens trobem amb una conversa, al bell mig de la bullícia de la Rambla, davant del mercat de la Boqueria, entre una dispesera i una cosidora. Després, l'acció ens portará pels vells carrers d'en Roig, de l'Hospital, de Lancàster, de Montserrat i de l'Arc del Teatre. La delimitació social hi és, també, ben remarcada: els fabricants que protegeixen benèvolament la protagonista viuen al carrer de la Portaferrissa, en una casa que Oller caracteritza amb precisió. La novel·la ens presenta una ciutat com a espai, però, sobretot, com a vivència. Una ciutat: canviant com éstambé canviant el paisatge interior dels que la viuen. Per això, pot ser amable, feta de treball i sons familiars. Mentre la protagonista, que es diu Toneta, en plena inquietud i amb tota la seva sensibilitat femenina a flor de pell, viu una experiència d'immersió enmig d'una multitud, uniforme, grisa, despersonalitzadora; el "jo" de la protagonista es projecta sobre la multitud, a la recerca -temor i desig confosos. Són els remors de la ciutat, també, els que vénen a completar la imatge visual, de vegades com una mena d'extensió del dolor interior que sent la protagonista. La novel·la es tancarà amb una escena romàntica Lluís baixa per les Rambles a la caiguda del capvespre; a banda i banda -som a la vigília de Rams-, llorers i palmes; i els crits de la multitud, que es confon amb la foscor. La Papallona és una novel·la que integra la ciutat en el nucli mateix de la vivència de modernitat.