Londres, un dia de juny de 1923. La senyora Clarissa Dalloway, instal·lada en la cinquantena, esposa d’un important membre del parlament britànic, mare d’una filla adolescent i amfitriona perfecta, està embarcada en l’organització d’una festa que ha de celebrar a la tarda. Durant els preparatius va amunt i avall de la capital anglesa, es troba amb amics i coneguts, i es replanteja fets del seu passat: la relació amb un antic pretendent, amb una amiga afectuosa... Al llarg de la mateixa jornada, però lluny de la laboriositat festiva de la senyora Dalloway, un veterà de la Primera Guerra Mundial, Septimus Warren Smith, intenta gestionar com pot els horrors al·lucinatoris que el turmenten i la marginació social en què ha caigut.
Partint d’aquestes dues trames antagòniques, puntejades per flaixbacs i que només s’uneixen a la fi d’una manera colpidora i subtil, Virginia Woolf construeix una de les novel·les més emblemàtiques del modernisme anglès. Gràcies a l’ús magistral, gairebé pioner, de les tècniques narratives més dispars i innovadores –el monòleg interior, la polifonia, el detallisme líric–, Woolf dóna una visió exhaustiva de la realitat a la vegada que explora sagaçment el món interior dels seus personatges. El resultat és una novel·la impecable, plena de virtuosisme, de sensibilitat i d’intel·ligència.
Virginia Woolf, (Londres,1882-1941)
Va tenir sempre clar que volia dedicar-se a la literatura. Des de ben d’hora va poder alimentar la seva vocació gràcies a un accés sense restriccions a la biblioteca del seu pare. Membre destacada del mític Grup de Bloomsbury, on es vivia un ambient de llibertat intel·lectual, de progressisme moral i d’experimentació estètica inaudit en l’Anglaterra de l’època, Woolf és considerada una de les autores més influents de la modernitat literària. El seu assaig Una habitació pròpia va suposar un punt d’inflexió per a la causa feminista. La lectura renovadora de la tradició, les innovacions formals i la riquesa de tècniques que presenten les seves novel·les (Al far, Orlando, La senyora Dalloway, entre altres) van ser determinants en l’evolució del gènere durant el segle XX. Víctima de severes crisis nervioses des de l’adolescència, va suicidar-se el 1941.
