Si voleu saber com cau tot un imperi per culpa de la corrupció, no us perdeu aquesta obra.
I si la voleu compara amb el que està passant a molts països arreu del món, tampoc us la perdeu. Us endureu moltes sorpreses, perquè els éssers humans no hem canviat tant com sembla i la corrupció ens acompanya.
Obra guanyadora del Premi Fiter i Rossell del Cercle de les Arts i les Lletres, la crítica ha dit:
Considerat el revitalitzador de la novel·la històrica en llengua catalana, Albert Salvadó ha escrit “L’anell d’Àtila” com si fos un vi de Tarraco. El gust a la boca es excel·lent, seriós i professional. (Ramón Ventura. EL PERIODICO DE CATALUÑA)
En ple segle V, Constantinople i Roma contemplen amb preocupació que totes les terres entre el Rin, el Danubi, el Volga i el mar Bàltic reten homenatge al nou emperador dels huns, que és així com es fa dir Àtila.
I la preocupació esdevé pànic quan comença a circular la llegenda que parla d’un home que és per damunt de la resta de mortals, perquè ha rebut de mans dels deus l’espasa de Mart.
Sever Antoni Brauli Teodosi, general, ambaixador i senador, viurà tota una vida per descobrir que som els homes els que aixequem els imperis i, també som nosaltres, qui els ensorrem.
Mentre, tot l’Imperi cau al seu voltant, ell, des de casa seva de Tarraco, relata al seu amic Pau Orosi, que va escriure la història d’aquells dies, els seus records, els d’una època increïble, en la qual l’aparició d’un home irrepetible, el gran Àtila, s’aplegà a una altra figura que va marcar el final absolut de l’Imperi Romà d’Occident: Gal·la Placídia. Néta, filla, germanastra, esposa i mare d’emperadors, s’assegué durant trenta anys a la cadira imperial.
El gran Sever, espectador privilegiat pels càrrecs que va ocupar, crida: Mai, en tota la historia, va existir una dona tan predestinada! I relata amb tot detall com Gal·la Placídia enfrontà als millors generals de Roma entre ells, impulsà a Àtila a atacar un Imperi debilitat i ofegat per la corrupció, la traïció, la cobdícia i el vici, i deixà al trono al seu fill Valentinià, un vertader monstre.
El resultat no podia ser un altre, i la història ha fet justícia.
Què en diu l’autor?
Vaig gaudir tant creant personatges ficticis i aplegant-los als reals que més d’un lector ha cregut que tots eren històrics. Por aquesta raó, al començament del llibre, hi ha una relació de personatges històrics. Si algú no hi és a la llista, vol dir que pertany a la meva imaginació. Tot i així,, és la meva obra més ajustada a la història real, com ha indicat algun lector que ha cercat en els tractats d’història fets que jo relato i que poden aplicar-se avui en dia. Ja ho veureu.
I si la voleu compara amb el que està passant a molts països arreu del món, tampoc us la perdeu. Us endureu moltes sorpreses, perquè els éssers humans no hem canviat tant com sembla i la corrupció ens acompanya.
Obra guanyadora del Premi Fiter i Rossell del Cercle de les Arts i les Lletres, la crítica ha dit:
Considerat el revitalitzador de la novel·la històrica en llengua catalana, Albert Salvadó ha escrit “L’anell d’Àtila” com si fos un vi de Tarraco. El gust a la boca es excel·lent, seriós i professional. (Ramón Ventura. EL PERIODICO DE CATALUÑA)
En ple segle V, Constantinople i Roma contemplen amb preocupació que totes les terres entre el Rin, el Danubi, el Volga i el mar Bàltic reten homenatge al nou emperador dels huns, que és així com es fa dir Àtila.
I la preocupació esdevé pànic quan comença a circular la llegenda que parla d’un home que és per damunt de la resta de mortals, perquè ha rebut de mans dels deus l’espasa de Mart.
Sever Antoni Brauli Teodosi, general, ambaixador i senador, viurà tota una vida per descobrir que som els homes els que aixequem els imperis i, també som nosaltres, qui els ensorrem.
Mentre, tot l’Imperi cau al seu voltant, ell, des de casa seva de Tarraco, relata al seu amic Pau Orosi, que va escriure la història d’aquells dies, els seus records, els d’una època increïble, en la qual l’aparició d’un home irrepetible, el gran Àtila, s’aplegà a una altra figura que va marcar el final absolut de l’Imperi Romà d’Occident: Gal·la Placídia. Néta, filla, germanastra, esposa i mare d’emperadors, s’assegué durant trenta anys a la cadira imperial.
El gran Sever, espectador privilegiat pels càrrecs que va ocupar, crida: Mai, en tota la historia, va existir una dona tan predestinada! I relata amb tot detall com Gal·la Placídia enfrontà als millors generals de Roma entre ells, impulsà a Àtila a atacar un Imperi debilitat i ofegat per la corrupció, la traïció, la cobdícia i el vici, i deixà al trono al seu fill Valentinià, un vertader monstre.
El resultat no podia ser un altre, i la història ha fet justícia.
Què en diu l’autor?
Vaig gaudir tant creant personatges ficticis i aplegant-los als reals que més d’un lector ha cregut que tots eren històrics. Por aquesta raó, al començament del llibre, hi ha una relació de personatges històrics. Si algú no hi és a la llista, vol dir que pertany a la meva imaginació. Tot i així,, és la meva obra més ajustada a la història real, com ha indicat algun lector que ha cercat en els tractats d’història fets que jo relato i que poden aplicar-se avui en dia. Ja ho veureu.
