L’apassionant vida i la misteriosa mort de Guillem de Berguedà, controvertit personatge del segle XII català, de la mà de Francesc Ribera, Titot. Del trobador Guillem, alt poeta o baix cafre, o se n’era admirador o se n’era enemic.
El 26 de juliol de 1196 Guillem de Berguedà va ser assassinat per un sicari. Considerat un dels millors trobadors d’Europa, la seva ploma no apuntava al cor de les dames, sinó al dels seus nombrosos enemics. Entre les víctimes dels sirventesos de Guillem de Berguedà, hi havia alguns dels personatges més poderosos dels comtats catalans. No és estrany que algun d’ells optés per prendre’s la justícia pel seu compte. Fos qui fos, però, va pretendre que l’autoria del crim restés anònima. Els amics del trobador, en canvi, no es resignaren que la cosa quedés així. Algú havia ordenat matar el gran trobador català i ho havia de pagar. Paradoxalment, foren els poemes de Guillem de Berguedà els que assenyalaren el camí per trobar l’inductor de l’assassinat.
«Arnau de Castellbò va presentar els respectes al rei d’Anglaterra i aquest va voler anar de dret al gra. Li va preguntar sobre Guillem de Berguedà i el vescomte li va confirmar que era mort. A Ricard se li va petrificar el gest seriós i trist al rostre.
—Com va anar? —va demanar Ricard.
—Va ser assassinat, majestat. A Ripoll. Per un sicari, diuen.
El 26 de juliol de 1196 Guillem de Berguedà va ser assassinat per un sicari. Considerat un dels millors trobadors d’Europa, la seva ploma no apuntava al cor de les dames, sinó al dels seus nombrosos enemics. Entre les víctimes dels sirventesos de Guillem de Berguedà, hi havia alguns dels personatges més poderosos dels comtats catalans. No és estrany que algun d’ells optés per prendre’s la justícia pel seu compte. Fos qui fos, però, va pretendre que l’autoria del crim restés anònima. Els amics del trobador, en canvi, no es resignaren que la cosa quedés així. Algú havia ordenat matar el gran trobador català i ho havia de pagar. Paradoxalment, foren els poemes de Guillem de Berguedà els que assenyalaren el camí per trobar l’inductor de l’assassinat.
«Arnau de Castellbò va presentar els respectes al rei d’Anglaterra i aquest va voler anar de dret al gra. Li va preguntar sobre Guillem de Berguedà i el vescomte li va confirmar que era mort. A Ricard se li va petrificar el gest seriós i trist al rostre.
—Com va anar? —va demanar Ricard.
—Va ser assassinat, majestat. A Ripoll. Per un sicari, diuen.
