Què passaria si féssim el castellà oficial en la Catalunya independent? Seria possible mantenir el català en equilibri amb la llengua de Castella? Seríem un país més cohesionat, més igualitari, amb una identitat compartida, més just, tal com alguns proclamen?
Per a Miquel Gil, la resposta a totes aquestes preguntes és un «no» rotund. Basant-se en sòlids referents de la biologia evolutiva, l'antropologia i el pensament polític, Gil argumenta que la continuïtat del castellà a Catalunya reforçaria el dualisme identitari de la ciutadania i tindria conseqüències molt negatives tant per a l'estabilitat de les institucions del nou estat com per als mateixos ciutadans. Per evitar-ho, Gil proposa l’oficialitat única del català com a clau de volta d’un model d’assimilació eminentment socialitzador i educatiu, que respectaria els drets individuals de tothom però alhora permetria revertir el procés de substitució lingüística que pateix la nostra llengua. El català exerciria, de nou, la funció inclusiva i integradora que tradicionalment li hem atribuït, i contribuiria a eliminar la divisió nacional de la nostra societat.
Per a Miquel Gil, la resposta a totes aquestes preguntes és un «no» rotund. Basant-se en sòlids referents de la biologia evolutiva, l'antropologia i el pensament polític, Gil argumenta que la continuïtat del castellà a Catalunya reforçaria el dualisme identitari de la ciutadania i tindria conseqüències molt negatives tant per a l'estabilitat de les institucions del nou estat com per als mateixos ciutadans. Per evitar-ho, Gil proposa l’oficialitat única del català com a clau de volta d’un model d’assimilació eminentment socialitzador i educatiu, que respectaria els drets individuals de tothom però alhora permetria revertir el procés de substitució lingüística que pateix la nostra llengua. El català exerciria, de nou, la funció inclusiva i integradora que tradicionalment li hem atribuït, i contribuiria a eliminar la divisió nacional de la nostra societat.
