Jordi Pujol va arribar a la Presidència de la Generalitat convençut que Catalunya necessitava uns mitjans de comunicació propis potents per poder tirar endavant el procés de reconstrucció nacional després del franquisme. Les raons de Pujol per impulsar diaris, ràdios i televisions públiques i privades i, sobretot, en català eren fonamentalment lingüístiques i culturals, però també polítiques, econòmiques i de benestar social. Els mitjans eren clau tant per catalanitzar el país com per desenvolupar-lo i cohesionar-lo socialment. Ara que s’han complert els 30 anys de TV3 i Catalunya Ràdio, i 15 de l’edició en català d’El Periódico, molts d’aquests mitjans formen part de manera natural de la nostra vida quotidiana, però no existien el 1980, ni es poden explicar sense la determinació dels governs de Jordi Pujol. Aquest llibre analitza les polítiques de comunicació de la Generalitat entre 1980 i 2003, explicant els objectius perseguits i les estratègies aplicades, en un moment en què es posa en qüestió bona part del sistema mediàtic català, en especial el model dels mitjans de comunicació públics.
