L’home intranquil (Clàssica)

A l'estiu tota cuca viu; menys una. N'hi ha una que no viu, a l'estiu, i passa les hores mossegant-se els punys i pregant perquè arribi l'apocalipsi termonuclear: el protagonista d'aquest llibre, Kiko Amat (que també n'és l'autor). Un neuròtic melancòlic, maníac, histèric i ictèric a qui sorprenem en trenta-cinc dies d'agost en família amb els patidors de la seva demència: la seva dona, Taronja, i el seu fill de deu mesos.L'home intranquil gira entorn dels odis ferotges i els amors gegants d'un adult, pare per sorpresa, atrapat en el procés d'admissió de la seva degeneració física i el fracàs de la raça humana. En part crònica, en part ficció, ens presenta un protagonista indignat justificadament -com un Bill Hicks en banyador- que no pot deixar de renegar dels Pares Perfectes, els turistes, la televisió, els guapos, l'estupidesa, la ignorància, la dreta, la música infecta i una llarga llista de coses que fereixen la seva racional irracionalitat. A ell s'enfronta la Taronja, donant-li el contrapunt de realitat, sarcasme i humiliació hilarant que tot psicòtic enfurismat necessita a la seva vida per no passar gran part del temps a comissaria.