L’ombra de Proteu: XVII Premi de novel·la «Valldaura Memorial Pere Calders» de 2011

«I si tornaven les meduses, i si tornaven amb més força? I si allò era l'inici d'una desgràcia més gran? El cert és que s'havia produït, i que alguna cosa estava passant més enllà de nosaltres mateixos, alguna cosa que ni jo ni ningú sabia com acabaria, però que em feia sentir una criatura fràgil, un puntet al mig de l'univers.» I és així com, enmig d'un clima d'incertesa i fragilitat, embolcallat pels interessos del turisme i l'especulació, d'una immigració que ha trencat fronteres, i la rebel·lió desaforada de la natura, l'autora ens presenta uns personatges que viuen abocats al mar, a la Mediterrània. L'acció transcorre en un espai geogràfic imaginari que presenta moltes similituds amb la Costa Brava, entre el cap de Begur i el cap Roig. En Tomeu hi ha trobat el paradís per a la seva vellesa; l'Aurora, un nou amor: en Roberto, que li alleugerirà la càrrega d'en Pol, el seu fill adolescent; l'Andrius, un refugi per al seu esperit trasbalsat; en Nil i la Irina, l'aventura i la passió; l'Ona i l'Ignasi, un món per reconstruir; l'Odunsi i la Tammi, la fugida per als seus somnis... Però, tots ells, en aquestes aigües calmes i bondadoses, hi coneixeran la destrucció i la derrota. I aniran a la deriva perquè no hi ha nord possible en un mar desconegut, ferotge i cruel, que sota els efectes del canvi climàtic ha estat el causant de la catàstrofe a pobles costaners i platges, i ha sotraguejat els seus petits universos. Només els queda intentar començar de nou mentre l'ombra de Proteu se'ls mira.