L’últim amic (EMPURIES NARRATIVA)

Tahar Ben Jelloun (Fes, Marroc, 1944) és un dels novel·listes més cèlebres i un dels intel·lectuals més llegits i compromesos del món francòfon actual. Ha publicat un gran nombre de novel·les, assajos, poemes, relats i obres de teatre. Ha obtingut, entre altres, el premi Goncourt el 1987 amb La nit sagrada (Edicions 62, 1988), el premi Global Tolerance de la ONU el 1998 amb El racisme explicat a la meva filla (Empúries, 1998) i el premi Impac de Dublín el 2004 amb Una absència enlluernadora de llum (Empúries, 2001).L'últim amicEn el Tànger dels anys 60, dos adolescents de móns llunyans inicien una amistat. Tots dos estan profundament marcats per la història convulsa del seu temps i la seva terra: l'un, reservat i de mirada benèvola, prové d'una família quasi aristocràtica de Fes emigrada a Tànger, i l'altre és tangerí de caràcter i du la ràbia al cos. En un camp disciplinari, on la repressió del règim s'exerceix de la manera més cruenta, els dos joves aprendran el valor de la seva integritat i passaran brutalment a l'edat adulta; perdran la candidesa de la seva joventut i tots els seus somnis. Amb L'últim amic Tahar Ben Jelloun ens relata, amb la cruesa justa i la tendresa necessària, el desplegament d'una amistat que batega a través de l'experiència de l'emigració, de la solitud, dels desencants de la maduresa, de la petitesa del quotidià, fins la darrera prova, la definitiva.