Una novel·la sobre l’amor, la mort i la passió com un joc d’emocions al límit. Perquè l’amor i la mort també poden ser pornogràfics. Miquel Obiols aporta la seva creativitat en una narració sensible i profundament personal.
La Nora i l’Ernest es diuen en secret Virna i Buster, per la Virna Lisi i en Buster Keaton. La seva passió pel cinema només es veu superada per l’amor que senten l’un per l’altre, quan ja tenen més de vuitanta anys. Però el pas del temps és inexorable i els diagnòstics d’Alzheimer i càncer només fan que subratllar amb dolor aquesta evidència. La parella aviat entén que el seu temps s’acaba.
Mans que s’escapen, morfina, pactes no escrits i bufandes republicanes; Pasolini, Huston, Chaplin i Bergman; Cortázar, Joyce, Bauçà i Brautigan; Pina Bausch i Louise Bourgeois... Una singular novel·la que barreja, amb passió, cinema, literatura, teatre, art, memòria, amistat, sexe, silencis i la dignitat d’escollir.
«Els dits d’una mà d’ella es cargolaven dins d’una mà d’ell com en un niu, mentre l’altra mà volava relliscant damunt dels dits de l’altra mà d’ell, que intentava caçar la. De sobte, les quatre mans s’obrien ben lliures i deixaven que tots els dits respiressin. I llavors, els vint dits s’entortolligaven, s’obrien i es tancaven, jugant amb força a ser una sola massa de dits. Finalment, van adormir-se. Havien fet l’amor només amb les mans.»
La Nora i l’Ernest es diuen en secret Virna i Buster, per la Virna Lisi i en Buster Keaton. La seva passió pel cinema només es veu superada per l’amor que senten l’un per l’altre, quan ja tenen més de vuitanta anys. Però el pas del temps és inexorable i els diagnòstics d’Alzheimer i càncer només fan que subratllar amb dolor aquesta evidència. La parella aviat entén que el seu temps s’acaba.
Mans que s’escapen, morfina, pactes no escrits i bufandes republicanes; Pasolini, Huston, Chaplin i Bergman; Cortázar, Joyce, Bauçà i Brautigan; Pina Bausch i Louise Bourgeois... Una singular novel·la que barreja, amb passió, cinema, literatura, teatre, art, memòria, amistat, sexe, silencis i la dignitat d’escollir.
«Els dits d’una mà d’ella es cargolaven dins d’una mà d’ell com en un niu, mentre l’altra mà volava relliscant damunt dels dits de l’altra mà d’ell, que intentava caçar la. De sobte, les quatre mans s’obrien ben lliures i deixaven que tots els dits respiressin. I llavors, els vint dits s’entortolligaven, s’obrien i es tancaven, jugant amb força a ser una sola massa de dits. Finalment, van adormir-se. Havien fet l’amor només amb les mans.»
