L’autor de l’aclamada Brooklyn retorna a les llibreries amb una novel·la meravellosa sobre l’amor, la pèrdua i els seus lligams més subtils. Una narració plena de tendresa que reflecteix l’elegància i la maduresa d’un autor en el cim de la seva carrera.
A la Irlanda rural de la dècada dels seixanta del segle passat, Nora Webster es queda vídua. Als quaranta anys i amb quatre fills dels quals ha de tenir cura, ha perdut l’amor de la seva vida, en Maurice, l’home que la va rescatar del món opressiu on va néixer. Ara, sense prou recursos econòmics per fer front a la nova situació, haurà de buscar un far que la guiï i la il·lumini a través de la foscor que l’envolta; una llum que trenqui el silenci de la seva solitud i que dibuixi un futur amb esperança.
Una novel·la captivadora que presenta, sense cap mena de dubte, un dels personatges literaris més potents dels darrers anys. Per a tots els seguidors de Colm Tóibín, per a tots els amants de la literatura amb majúscules: és de lectura obligada.
«La va sorprendre la fermesa de la seva resolució; que semblés tan fàcil girar l’esquena al que havia estimat, abandonar aquella casa al camí del penya-segat perquè altres persones hi anessin a passar els estius i a omplir-la d’altres sorolls. Allà asseguda, observant el cel ressentit damunt del mar, va sospirar. Finalment, es va permetre percebre tot el que havia perdut, tot el que enyoraria.»
A la Irlanda rural de la dècada dels seixanta del segle passat, Nora Webster es queda vídua. Als quaranta anys i amb quatre fills dels quals ha de tenir cura, ha perdut l’amor de la seva vida, en Maurice, l’home que la va rescatar del món opressiu on va néixer. Ara, sense prou recursos econòmics per fer front a la nova situació, haurà de buscar un far que la guiï i la il·lumini a través de la foscor que l’envolta; una llum que trenqui el silenci de la seva solitud i que dibuixi un futur amb esperança.
Una novel·la captivadora que presenta, sense cap mena de dubte, un dels personatges literaris més potents dels darrers anys. Per a tots els seguidors de Colm Tóibín, per a tots els amants de la literatura amb majúscules: és de lectura obligada.
«La va sorprendre la fermesa de la seva resolució; que semblés tan fàcil girar l’esquena al que havia estimat, abandonar aquella casa al camí del penya-segat perquè altres persones hi anessin a passar els estius i a omplir-la d’altres sorolls. Allà asseguda, observant el cel ressentit damunt del mar, va sospirar. Finalment, es va permetre percebre tot el que havia perdut, tot el que enyoraria.»
