Pare Manel. Més a prop de la terra que del cel

El reconeixement a un personatge polièdric amb una vida dedicada als altres i coherent amb si mateixEl Pare Manel no és un capellà qualsevol. Encara que algunes persones només en coneguin el seu vessant mediàtic, moltes saben que treballa dia a dia per combatre la marginació social. El do del Pare Manel és el d’ajudar els altres o, com diu ell, el d’acompanyar- los. I ho fa des de la seva condició de religiós, a la qual no vol renunciar, malgrat que la realitat social de les seves lluites topi de ple amb els dogmes de l’Església més ortodoxa.Una realitat que ha anat transformant la seva manera d’entendre la religió per poder donar solucions reals a la gent marginada dels barris del Verdum, Roquetes i la Trinitat, aBarcelona, o dels interns de totes les presons que visita. Aquest llibre és un recorregut, narrat per ell mateix i per la gent més propera a ell, que explica què fa i per què ho fa, la tasca que desenvolupa per mitjà de la fundació que duu el seu nom, l’essència de la seva feina, el seu vessant mediàtic o les seves opinions dels temes d’actualitat i la seva fe, la d’un home que parla sense embuts.El Pare Manel neix accidentalment a Granada el 19 de maig de 1945, fill de barcelonins. La crida de la fe i una vocació innata de suport al proïsme l’empenyen al seminari i és ordenat capellà el 1975 a Barcelona. Incardinat en un principi a l’església del Verdum i més tard a la de la Trinitat, la realitat marginal dels nens, els joves i les famílies d’aquests barris marca la seva tasca solidària que s’estén també a les presons. El 1997 es gesta el que ha esdevingut l’actual festival anual «Guanya’t el cel amb el Pare Manel» per recaptar fons i el 2006 es crea la Fundació Pare Manel per donar cobertura al projecte. La seva tasca ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla de la Ciutat de Barcelona.