En seixanta-tres textos, d’«Acàcia» a «Viatge», Philippe Claudel evoca tant perfums d’infància com d’adolescència. Cada evocació fa emergir un món oblidat, del qual només en resten algunes traces: l’after-shave del pare, la crema solar de la mare, els cabells sedosos de les primeres enamorades, els Gauloises i els Gitanes, la canyella dels pastissos i el vi calent, el carbó per treure’s el fred, la tinta de l’escola, el fenc als camps, el jersei de l’oncle... Sentors dolces o agres, simples o refinades.
Al llarg del relat es dibuixa un paisatge de pins, de camps de terra negra i de rius, i torna a la vida un món de gent senzilla i franca, per qui el llit de néixer també és el de la mort.
Al llarg del relat es dibuixa un paisatge de pins, de camps de terra negra i de rius, i torna a la vida un món de gent senzilla i franca, per qui el llit de néixer també és el de la mort.
